sábado, 31 de marzo de 2012

31.3

"Hi ha una anècdota curiosa: la meva devoció per Ausiàs March arribava a tal extrem que jo en parlava a casa, a taula, amb la meua dona, d'Ausiàs March. La meua nena, la tercera, la Carmina, que era molt petita, a vegades escoltava. Un dia havia de fer un exercici escolar sobre el gòtic al País Valencià i la vaig dur a la Seu. Érem al costat de la tomba d'Ausiàs March, que duu aquella inscripció que diu: "Jo sóc aquest que es diu Ausiàs March", i li vaig dir: "Mira, nena, en aquest lloc està enterrat l'Ausiàs March". I la meua nena començà a plorar i li vaig dir: "Escolte, per què plores?". Diu: "És que era molt amic teu, no?".

(Trad.)
"Hay una anécdota curiosa: mi devoción por Ausias March llegaba a tal extremo que yo hablaba en casa, en la mesa, de Ausias March. Mi hija, la tercera, Carmina, que era muy pequeña, a veces escuchaba. Un día tenía que hacer un ejercicio escolar sobre el gótico en el Pais Valenciano y la llevé a la Sede. Estábamos al lado de la tumba de Ausias March, que lleva esa inscripción que dice "Yo soy aquel que se llama Ausias March." y le dije: "Mira, chica, aquí está enterrado Ausias March". Y mi hija empezó a llorar y le dije "Oye, ¿por qué lloras?. Dice: "Es que era muy amigo tuyo, no?" "

[Joan Fuster]

No hay comentarios:

Publicar un comentario